Textos propis

Llums, càmera i acció!

M’agradaria compartir amb vosaltres el projecte que hem planificat la meua companya Rocío Moreno i jo per a treballar la competència comunicativa de la llengua oral en Educació Primaria. Com el dia que vam exposar va faltar molta gent ací podeu veure-ho més detingudament i si algun dia voleu posar-ho en pràctica… endavant!

Llums, càmera i acció! va destinat al tercer cicle de primaria, 6éA i 6éB, i es durà a terme al llarg de la tercera avaluació. Aquesta activitat la treballaríem en hores lectives de l'assignatura de valencià i plàstica.

Els nostres alumnes s'han convertit en directors i directores de cinema i, per tant, hauran de fer una pel·lícula, basada en un llibre de lectura en valencià, per presentar-la a la ''Gala dels Òscars''.

Dividiríem la classe en quatre grups i tots rebran un carnet de director de cinema que hauran de ficar-se cada volta que treballem al projecte. Després assignarem un llibre de lectura a cada grup, aquestos són els que hem triat:

·         Llegendes del sol i de la lluna. Carles Cano.

·         Misteris S.L.. Francesc Gisbert.

·         L'estiu dels pirates. Teresa Broseta.

·         M'en vaig de casa. Pascual Alapont.

 

Tots els components del grup han de llegir-se el llibre en un període de tres setmanes i, per assegurar-nos que així ho han fet hauran d'entregar una xicoteta ressenya. Una vegada ja coneixen la historia és hora de començar en les seus pel·lícules.

Tota pel·lícula es regeix per un guió, per tant el nostres xiquets hauran de sintetitzar els continguts més rellevants de l' obra que han llegit i crear diàlegs. A més, aniran pensant quina serà la escenografia que utilitzaran, els vestuaris, els gestos i tons de veu... Aquesta part del projecte es treballarà en hores lectives de l'assignatura de valencià i podran recórrer a  l'ajuda de la mestra. La durada per a fer el guió serà de tres classes.

Acabat el guió i fet el repartiment dels personatges (hem de recordar que tots els participants han de tindre un paper), el xiquets han d'assajar el seu paper. Açò ho realitzarem a les hores de valencià i l'alternarem amb les classes de plàstica, on faran el decorat i es dissenyaran els vestuaris. Tindran dos classes per assajar i quatre per a l'elaboració del decorat i vestuari.

 

Una vegada finalitzada la escenografia, el vestuari, i aprés el paper, ha arribat el moment del rodatge. Repartirem a cada grup unes claquetes per a dirigir la pel·lícula i serem nosaltres, les mestres, les que gravarem grup per grup. Mentres un grup està en rodatge, la resta anirà acabant els últims detalls o faran treball de classe.

 

Durant el rodatge, els alumnes hauran de fer fotografies ja que li seran útils per a una nova tasca i serà la professora la que faja el muntatge de les quatre pel·lícules, ja que a aquesta edat, els xiquets no tenen el coneixements necessaris per a fer-ho a soles.

Per a conèixer les pel·lícules dels nostres companys, ara hauran de fer un cartell publicitari amb fotos del rodatge, els components del grup i alguna frase significativa. Tindran una classe de plàstica per a fer-ho (nosaltres portarem las fotos impreses).

Una vegada arribats a aquest punt, ja està quasi tot el treball fet; el dia de la ''Gala'' s'aproxima. Però abans, cada grup haurà de presentar la seua pel·lícula a la resta de la classe a través del cartell. Els alumnes es disfressaran del personatge al que representen i parlaran una estona cadascun sobre el seu treball (la historia, les dificultats que han patit, el que més els ha agradat fer dins de la producció...).

I per últim, el dia de la ''Gala dels Òscars''. Aquest dia visionarem les quatre pel·lícules i repartirem els Òscars:

Ø  Òscar a la més graciosa.

Ø  Òscar a la millor pel·lícula.

Ø  Òscar a la millor producció.

Ø  Òscar al millor diàleg.

 

Totes les pel·lícules tindran premi, ja que tots el alumnes hauran treballat molt dur durant tres mesos i tots es mereixen, per igual, ser recompensats. D'aquesta manera fomentem el treball en equip, y l'apreciació del treball dels seus companys. Els nostres alumnes hauran treballat amb la finalitat d'aprendre i de passar-ho de categoria.

Una forma divertida de treballar el valencià

Com a futurs Mestres hem de tindre una consciencia social  i un compromís amb la llengua per tal de poder transmetre als nostres alumnes l’estima de la nostra cultura i la llengua pròpia. Hi ha molts projectes que es poden dur a terme a classe i amb els quals podem treballar i afavorir l’ús del valencià d’una manera divertida i motivadora per als xiquets.

L’any passat, a l’assignatura de Formació Literària, la nostra mestra Alícia Martí ens va presentar una nova forma de treballar les lectures que s’està estenent a l’àmbit educatiu. Aquesta s’allunya molt dels típics exàmens, és un treball que resulta molt interessant per al alumnat i que propicia que la gent s’involucre; estic parlant dels relats digitals.

El meu grup el va fer del conte de “La bella y la bestia” i ací teniu el resultat:

 

Crec que podem inculcar als nostres alumnes el gust per la llengua si la treballem de una manera atractiva per a ells.

 

 

Paral·lelismes entre la LOMQE i el No Children Left Behind americà

 

Enguany vaig anar a una conferència on es van tractar les similituds entre estes dos lleis, així com el resultat que ha tingut el No children left behind a Amèrica, que deixa al descobert la dubtosa eficàcia de la LOQCE per a combatre els problemes a què l'educació espanyola intenta fer front.

La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa pretén fer front a tres grans problemes:

1.     Gran part de la població no disposa de certificació professional.

2.     Molts joves no arriben a l'educació secundària postobligatòria.

3.     La taxa d'abandó de l'ensenyança obligatòria a Espanya doblega la de la Unió Europea.

 Així, doncs, la LOMQE té com a objectius reduir la taxa d'abandó primerenc, millorar els resultats educatius, millorar l'ocupabilitat i estimular l'esperit emprenedor. Tot açò està molt bé, però les deficiències comencen a fer-se notables quan es mira esta llei amb un poc de deteniment, perquè no és més que un retorn al passat.

En esta llei no es fa referència a títols tan essencials com el del professorat, el de la inspecció del sistema educatiu, ni tampoc al dels recursos econòmics dels centres. A més, distingeix entre Administració General de l'Estat i administracions educatives, reservant-se la primera, competències sobre les assignatures i els seus continguts, els horaris, etc. Resulta ser una llei molt reguladora, més pròpia de temps dictatorials que democràtics, on l'Estat es reserva totes les competències per a exercir el control necessari en l'educació de les futures generacions, a més d'advocar per l'educació privada/concertada.

Altres novetats d'esta llei són: la retirada de l'assignatura de Ciutadania, proves al final de cada etapa educativa, creació de Formació Professional Bàsica (que no dóna cap títol específic) , increment del 10% de la ràtio, admissió elitista (la competència recau en el director i no en el Consell Escolar) , etc.

Però en esta llei no té res innovador que no s'haja aplicat en altres sistemes educatius abans, compta amb molts paral·lelismes amb el No children left behind americà. És per això, que podem saber per endavant que esta llei no donarà resposta als problemes educatius espanyols.

No children left behind va posar d'acord amb els diferents partits americans en pro de l'educació del país. Pel fet que el 13% dels xiquets d'EUA són analfabets, es va veure la necessitat de crear una llei capaç de pal·liar açò i millorar el sistema educatiu.

Esta llei es basava en tres principis interrelacionats: estàndards, tests i llibertat d'elecció. Com hi ha uns continguts estàndard la computabilitat és clara, és fàcil dur a terme una anàlisi quantitativa a partir de les proves que es fa a l'alumnat. Els pressupostos dels col·legis i dels districtes escolars depenen dels resultats d'estos tests, i si empitjoren durant un parell d'anys hi ha total llibertat per a despedir els professors. Açò es traduïx en centres i professors que passen les respostes als seus alumnes, treballen exclusivament una àrea durant setmanes o, fins i tot, els donen malament la clau d'accés als alumnes menys avantatjats perquè els resultats del centre no es vegen afectats.

Queda clar que esta forma d'avaluació de l'educació dista molt de ser efectiva. Diane Ravitch en el seu llibre The Dead and life of the great American School Sistem fa referència a la impossibilitat del funcionament d'esta llei des d'abans de la seua aplicació, més o menys el que passa amb la LOMCE, que sabem per endavant que no va comportar cap millora de l'educació.

 I és que com afirma la Llei de Campbell: com més s'utilitza qualsevol indicador social quantitatiu per a la presa de decisions en assumptes socials, més estarà subjecte a pressions corruptores i major capacitat tindrà per a distorsionar i corrompre els processos socials que pretén controlar.

De tot açò es desprén que els test no servixen per a res, perquè a banda que sempre hi ha mètodes per a alterar els resultats, es dedica gran part de la jornada escolar a preparar-los, en compte de dur-se a terme un aprenentatge significatiu de les diverses àrees de coneixement. Per no mencionar que el control sobre els continguts i tot el referent a les assignatures haurien de recaure en major grau en els professors i no tant en l'Estat que posa per davant de l'educació qualsevol interés polític, econòmic, etc.

 

El valencià a l’escola

Durant la meua estada de pràctiques al CEIP Paluzié, una escola que ofereix únicament el Programa de Incorporació Progressiva, vaig poder observar de primera mà el paper del valencià a l’aula i l’ utilització de la llengua tant per part dels xiquets com del personal docent.

 

Jo vaig estar a la classe de 3er, on la majoria del xiquets eren castellanoparlants. Em va sorprendre que, encara que a l’escola en general sí que hi havia una presencia important del valencià en cartells, a l’hora de comunicar-se entre ells els docents, etc., l’ús que es feia a l’aula era quasi inexistent. La major part del temps els xiquets parlaven en castellà encara que estigueren en les àrees donades en valencià, i quan el professor insistia en que ho intentaren, el seu nivell era molt baix i es limitaven a canviar les terminacions de les paraules.

 

Degut al nivell tan bàsic que tenien, el mestre feia els exàmens de valencià molt més fàcils que els de llengua castellana i, per a que no es veren ressentides les seues notes, en compte de incloure els dictats i la comprensió lectora a l’examen (com ho feia en els de castellà), els realitzava a banda i tenien un valor menor. A més, els pares encara es queixaven a les reunions de que es tindria que tindre més mànega ampla amb aquesta assignatura.

 

Totes estes actuacions per part del mestre, que creu que beneficia així als xiquets, no fan més que perjudicar-los, ja que els està privant de l’oportunitat d’aprendre i adquirir la llengua. I, per altra banda, l’actitud dels pares tampoc és molt favorable, ja que comporta que es consolide un menyspreu del valencià que els xiquets capten ràpidament.

 

En definitiva, crec que el paper de la llengua a l’escola no està tan determinada pel model lingüístic adoptat pel centre si no per l’actitud i la postura que pren el mestre respecte a esta.