Tipologia d'exercicis d'expressió oral

Durant diverses sessions varem dur a terme una dinàmica de grup que ens va permetre treballar conjuntament i cooperativament els continguts referents als diferents tipus d'exercicis d'expressió oral. Va ser una manera diferent de treballar que em va resultar molt interessant, ja que ens distribuíem la teoria per grups, cada un d'estos treballava una sèrie d'exercicis i després ho posàvem en comú, propiciant el debat i arribant així a un aprenentatge molt més significatiu.

TIPOLOGIA D’EXERCICIS D’EXPRESSIÓ ORAL
Tècnica: 1. Drames 2. Escenificacions 3. Jocs de rols 4. Simulacions 5. Diàlegs dirigits 6. Jocs lingüístics 7. Treball d’equip 8. Tècniques humanistes	Tipus de resposta: 9. Repetició Buits d’informació Donar instruccions Solució de problemes Pluja d’idees
Recursos materials: 14. Històries i contes 15. Sons 16. Imatges 17. Tests, qüestionaris, etc. 18. Objectes	Comunicacions específiques: Exposició Improvisació Parlar per telèfon Lectura en veu alta Vídeo i cassette Debats i discussions

Microhabilitats de la comprensió oral

Són les estratègies que el receptor d’un discurs oral posa en marxa per a intentar comprendre el missatge en una determinada situació de comunicació:

• Reconèixer els diversos elements de la seqüència acústica (sons, paraules, expressions…)

• Seleccionar entre els diversos sons, mots, idees, etc., els que ens semblem més rellevants segons la nostra competència i interessos.

• Interpretar el contingut i la forma del discurs, dotar de significat i coherència tots els elements que hem seleccionat prèviament.

• Anticipar durant el discurs el que l’emissor pot anar dient a partir de les entonacions, de l’estructura del discurs, etc.

• Inferir informació d’altres fonts no verbals mentre escoltem la cadena acústica i la processem (gestos, to, estat d’ànim…)

• Retenir determinats elements del discurs que el receptor considera importants, a fi de poder-los utilitzar per interpretar altres fragments del discurs.

Programes d'educació bilingüe i plurilingüe

PROGRAMES	DESCRIPCIÓ
Programa d’Immersió Lingüística (PIL)	Centres amb un nombre de alumnes majoritàriament castellanoparlants situats en territoris de predomini lingüístic valencià. Opció voluntària de l’alumnat. Només en educació infantil i primària. El castellà, com àrea i com a llengua d’instrucció, s’incorpora a partir del primer o segon cicle de primària. Continua de forma coherent en ESO.
Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV)	Centres amb un nombre d’alumnes majoritàriament valencianoparlants. Comportarà l’ús del valencià com a llengua base d’aprenentatge en tot el tram de l’Educació Infantil i Primària. La major part de les àrees no lingüístiques tenen el valencià com a llengua vehicular d’aprenentatge. Continua de forma coherent en ESO.
Programa d’Incorporació Progressiva (PIP)	Centres amb alumnat  majoritàriament castellanoparlant. A l’etapa de primària s’introdueix l’assignatura de valencià i la de Coneixement del medi natural, social i cultural a partir de 3r de primària. Continua de forma coherent en l’ESO. Comporta l’ús del valencià com a llengua vehicular en una part de les àrees no lingüístiques d’acord amb les especificacions del DPP.
Programa d’Educació Bilingüe Enriquit (PEBE)	Permet que qualsevol centre de la Comunitat Valenciana incorpore des del 1r curs de l’Educació Primària l’ensenyament d’una llengua estrangera com a llengua vehicular o d’instrucció. Permet fomentar una primera aproximació a la llengua anglesa en el segon cicle de l’Educació Infantil a partir dels 4 anys, vehiculant en aquesta llengua una part dels continguts de les àrees curriculars

Política lingüística i ensenyament

Actualment, els programes d'educació bilingüe són:

- Programa d'immersió lingüística
- Programa d'Ensenyament en Valencia
- Programa d'Incorporació Progressiva
- Programa d'Educació Bilingüe Enriquit

Els models d'educació bilingüe

Model	Destinataris	Objectiu	Organització
Model compensatori	Usuaris d’una L2 minoritzada.	Compensar les mancances lingüístiques dels aprenents en la llengua prestigiada	Llengua materna als nivells inicials. Desprès L1 utilitzada per conèixer L2. Quan l’alumnat aprèn L2, abandona el model i s’integra dins dels programes regulars en L1.
Model de manteniment	Usuaris d’una L2 minoritzada.	Mantenir i  desenvolupar la llengua i la cultura minoritzades.	Comencen utilitzant L1 i poc a poc van incorporant L2 en l’ensenyament de continguts escolars. El currículum s’imparteix en ambdós llengües
Model d’enriquiment	Usuaris de les dues llengües en contacte.	Desplegar la competència comunicativa plena en totes dues llengües	Les dues llengües són vehicle d’instrucció, distribució equitativa.
Model de recuperació plena	Parlants de les dos comunitats lingüístiques	Invertir la situació de substitució lingüística de la llengua minoritzada.	L2 minoritzada és l’única llengua vehicular a l’àmbit escolar , mentre que L1 esdevé una materia d’estudi.

 

Els mitjans de comunicació

Hui dia els mitjans de comunicació formen part de la nostra vida, ens influeixen en molts aspectes: des de la manera de comportar-nos (hàbits, modes, etc.) fins a la forma de comunicar-nos (models lingüístics més utilitzats, vocabulari, expressions...).

Però cal dir que l’oferta en valencià deixa molt que desitjar, sobretot pel que fa a la televisió. Per una banda, la programació que ofereixen o bé està la majoria en castellà (menys el telediari i algun programa puntual), o bé no és gens atractiva. I per altra, en moltes ocasions no són un referent massa bo ja que no sempre fan una utilització correcta de la llengua.

Actualment, a la nostra comunitat comptem amb dos canals de televisió: Canal 9 i Punt 2, i diferents diaris com El periódico de Catalunya i L’avui.   

Normativització i normalització.

Entenem la normalització com el procés sociocultural pel qual una comunitat lingüística articula un pla d’actuacions encaminades a evitar que la seva llengua, en contacte amb una altra, es veja sotmesa a una restricció funcional i a una reducció formal progressives.

Per altra banda, la normativització és el  procés d’elaboració i fixació de normes ortogràfiques, gramaticals i lèxiques per a una llengua o varietat lingüística.

Història social. Panorama històric del contacte de llengües al País Valencià.

En aquesta prezzi es tracta el procés de substitució lingüística, l'etapa d'expansió del s. VIII al s. XIV i la del s.XV.

 

 



Contacte de llengües

En aquesta prezi apareixen els conceptes de bilingüisme, diglòssia i substitució lingüística, a més de les seues repercussions en l'àmbit escolar.